dimecres, 31 de maig del 2017
Les faves d'en Jaume
El pare d'en Nil ens ha ensenyat a cuinar faves a la catalana i hem utilitzat les faves del nostre hort. Ens hem guiat per una recepta de cuina del Baix Empordà. Ingredients de primera qualitat, cuiners amb molta il·lusió i un cap de cuina molt pacient.
dijous, 11 de maig del 2017
Llista de cançons que volem aprendre
A la Trobada de Corals que vam fer a l'Auditori de Girona, vam sentir moltes cançons que no coneixíem. Hem fet una llista amb les que ens agradaria aprendre i cantar.
Tres i tres i tres fan nou
El país blanc
País petit (Lluís Llach)
Al·leluia
Estels al vent
El vol de l’home ocell
Frederic, Nicolau, Ferriol
Iukaidí
La música (Beth Riera)
Hung sai
Vestida de nit
Simamaka
dimarts, 4 d’abril del 2017
QUÈ ESTÀ PASSANT A L'HORT?
La flor és màgica, un gran esforç per fer el fruit. Ja tenim cireres, petites, però ja en tenim! Es veu el pinyol, sembla que esperi ser envoltat de cirera.
Els circells i les branques s’entortolliguen entre fulles verdes. Remolins entre fulles. Quina preciositat de galindaina! Delicada i preciosa fulla de la pesolera.
Dins la tavella un pèsol creix, a poc a poc, al seu ritme, no té pressa. El petit pèsol està calentó i protegit, és casa seva. Pèsols camuflats entre les fulles.
El pugó envaeix, sembla que no marxi. Amenaça la favera i la
debilita.
Bellesa vegetal. Bosc immens. Amor al verd.
Procés d’elaboració
del text:
- Proposta realitzada
per un petit grup d’uns dotze nens/es.
- Cada un d’ells
ha escollit una o dues fotografies que, ells mateixos o altres companys de la
classe, han estat tirant aquests darrers dies a l’hort.
- Individualment
han escrit frases suggerents per acompanyar les imatges escollides. Després de
compartir-les, les hem agrupat per
diumenge, 2 d’abril del 2017
DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL
" En la més tendra infància m’agradava
construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de
teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava
al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat,
tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei
de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un
llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig
aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se
més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines
del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre,
situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a
espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es
va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges,
mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a
les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo
per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot
descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre,
excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre
encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que
t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és
incapaç de resoldre. Així i tot,
és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de
nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla
que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi
enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols
que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia
diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i
miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada
divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la
personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els
escriptors escriuen els seus llibres per a infants!"
Sergey Makhotin (Rússia. En motiu del Dia
Internacional del Llibre Infantil)
A la parada de st. Jordi ens il·lusionaria trobar llibres com...
divendres, 31 de març del 2017
SOBRE RODES!
El proper dijous 6 d'abril, a l'escola també celebrem el Dia Mundial de l'Activitat Física.
CIRCUIT DE BICICLETES PEL PATI
CIRCUIT DE PATINS, PATINETS, ... DINS DEL PAVELLÓ
CIRCUIT DE CADIRES DE RODES I CARRETONS A LA PISTA
CIRCUIT DE BICICLETES PEL PATI
CIRCUIT DE PATINS, PATINETS, ... DINS DEL PAVELLÓ
CIRCUIT DE CADIRES DE RODES I CARRETONS A LA PISTA
L’alga que utilitzarem es
diu nori, té molts minerals (calci, ferro, zinc, iode, ... ) i vitamines. No
us faci por provar les algues, són comestibles i el seu gust no és molt fort.
Les algues no són plantes però estan considerades verdures del mar.
És un plat que us
recordarà al “sushi” però enlloc de peix portarà verdures. És un plat
tradicional del Japó i es menja amb "palillos".
Text escrit per un petit grup de sis nens/es:
Prèviament cada nen/a ha escrit a la seva llibreta allò que creia interessant d'explicar del plat.
A continuació s'han trobat per compartir-les i organitzar-les.
La mestra ha transcrit a l'ordinador el text.
Hem decidit cuinar un plat que portés patata perquè ens feia il·lusió utilitzar una hortalissa que tenim a l’hort i que hem estudiat/investigat molt. Les patates que cuinarem no són del nostre hort, les nostres patates no estaran apunt fins el juny.
Es diuen solets de patata explosivament gustosos perquè són molt gustosos, explosivament perquè atipen molt, la seva forma ens recorda a sols i estan fets principalment de patata.
N’hi hauran la meitat de
carbassa i l’altra meitat, de formatge. Si no us agrada la carbassa, tranquils
perquè no es nota i, el formatge que utilitzarem és suau. Si us agraden les
patates fregides, segurament us agradarà el nostre plat.
Són del tamany d’un
xupa-xup i s’aguantaran amb un pal de pinxo. Estaran arrebossats i fregits amb
ou i pa torrat i per això són cruixents.
La patata és un tubercle,
el que ens mengem és la tija engruixida que està sota terra.
Creiem que aquest plat és
molt nutritiu, té molts hidrats de carboni.
Text escrit per un petit grup de sis nens/es:
Prèviament cada nen/a ha escrit a la seva llibreta allò que creia interessant d'explicar del plat.
A continuació s'han trobat per compartir-les i organitzar-les.
La mestra ha transcrit a l'ordinador el text.
divendres, 17 de març del 2017
JA TENIM FAVES!
-Quin greu... o el pugó o la infussió de potassa ens està matant les faveres, mireu les flors, són ben negres... |
-Nooo! a mi no m'ho sembla, sota la flor hi ha una faveta.... |
- Queda amagada pels pètals, n'hi ha moltes, en surt una de cada flor! |
-T'hi has de fixar bé, queden ben amagades... |
- Doncs els pèsols també tenen flor, aviat veurem el fruit! |
Text escrit per la mestra, intentant reproduir la conversa que ha tingut lloc a l'hort a dos quarts de deu de matí, moment del dia que s'aprofita per ruixar els horts d'infussions (d'all, d'ortiga i de sabó de potassa) per prevenir-los de plagues.
dijous, 16 de març del 2017
BUSCANT ELS COLORS DE LA LLUM...
dimecres, 8 de març del 2017
XV Trobada de Corals d'Educació Infantil i Primària. Curs 2016-2017
El proper dimarts 25 d'abril anirem a l'Auditori de Girona per participar en la Trobada de Corals de Primària.
Hem de triar dues cançons per cantar. De moment estem preparant aquestes:
Les cançons que cantarem tots junts són:
- Tinc armaris farcits de somnis. Música: Tom Paxton. Lletra: Toni Giménez
- Si fos ocellet. Tradicional catalana. Harm. Josep Vila i Casañas
- Partitura veu - Àudio veu i piano
- El cant per a les Trobades de Primària. Lletra: Esther Serrat. Música: Constantí Sotelo
dimarts, 7 de març del 2017
QUANT CREIEU QUE NECESSITA UNA PATATA PER COURE'S?
- de 20 minuts a mitja hora
- de 16 a 25 minuts
- de 10 minuts a un quart
d’hora
- uns 15 minuts
Sense
menjar-la, com podríem saber que la patata ja està cuita?
-Punxant-la amb una forquilla o un escuradents, i si està dura s’ha de deixar més estona.
-Quan comença a sortir vapor i la patata té un color groc més clar vol dir que ja està.
-Punxar-la amb la forquilla i si fa el soroll de la poma quan la punxes, vol dir que
està crua.
-Punxar-la amb una forquilla per si està tova. També es mira si el cobert
està net, vol dir que està cuita.
-Si la patata flota,
vol dir que està cuita.
Per comprovar-ho, bullirem deu patates. A partir del 3r minut, en treurem una cada dos minuts, les partirem i recollirem canvis i observacions ...
Comentaris interessants que es van dient mentre esperem
que les patates es facin...
Si fossin més grans trigarien més a coure's, les deu patates han de ser del mateix tamany.
El tipus de patata també pot fer variar el
temps de cocció. ”
Quina temperatura té l’aigua quan bull? + de
37º, a 80º, 100 º ... ?
“
A 90º no bull i no aconseguim que pugi més la
temperatura.
Després
de “bullir” 10 patates, observem...
· Quant més temps deixem coure la patata,
més petit és el cercle blanquinós del seu centre, la part crua es va fent més
petita. Al minut 19 sembla que hagi desaparegut, tota sembla del mateix color, la patata està cuita.
· La del minut cinc no feia gaire olor i com més cuita estava més en feia.
· A partir del minut 19, la patata es pot pelar fàcilment.
· A partir del minut 21 el cercle que es forma entre
la pell i la patata torna a agafar un color diferent al del centre (encara més
fosc)
· Com més cuita, més fàcil ha estat tallar-la per la meitat, eren més toves.
· El punt del centre desapareixia a mesura que estava
més cuita.
· Es comencen a coure per fora.
· Hem doblat el temps de cocció previst en les nostres estimacions, creiem que
ha sigut perquè hem posat les patates sense que l’aigua arribés a bullir.
Quan hem posat les patates a l’olla, la temperatura de l’aigua ha baixat
5 graus, creiem que ha estat perquè les
patates estaven fredes.
dilluns, 20 de febrer del 2017
PREPARANT DIJOUS GRAS
Hola,
segur que ja sabeu per on passejarem el dijous
gras.
Ens
agradaria sentir i explicar-vos què en sabem dels llocs on anirem. Per això, us
convidem a compartir una estoneta del
dimecres amb nosaltres i parlar sobre allò que sabem dels Aiguamolls de l’Empordà, de l’Escala i d’Empúries.
Us animeu a venir?
dilluns, 6 de febrer del 2017
PERFILS CAMPEROLS: L'APROXIMACIÓ DE DEPARDON
La càmera està quieta.
El pla dura tres
minuts perquè el cineasta vol que ens fixem bé en la persona, no en l’espai.
Primer és un pla on
situa la casa. M’hagués agradat que mogués una mica la càmera per veure el seu
voltant.
El senyor no mirava a
la càmera, és molt natural, perdria la gràcia si mirés perquè no seria com ho
fa sempre.
Crec que ha triat
aquell lloc per gravar perquè és on el pagès hi passa molta estona.
Ens sembla que ha
decidit gravar aquest moment perquè en comparació amb la resta del dia, aquest
és un moment tranquil, relaxat, plàcid... d’un pagès i que tothom el pot tenir
en el seu dia a dia.
És un pla molt
tranquil.
Hi ha llum que entra
de la finestra, on mira ell. D’un costat es veu més fosc, on hi ha un armari, a
l’altre costat hi ha una finestra.
Hi ha una llum que es
correspon amb el moment del dia, l’hora d’esmorzar.
Hi havia llum
artificial de les bombetes de la cuina.
Veu en off del
cineasta: ens situa en l’hora, en el lloc, en la relació entre el camperol i el
cineasta.
Amb l’ajuda del so he
entès que era primera hora del matí, se sentien ocells.
També se sentia un
gos, una moto, quan suca el pa a la llet, la cullera damunt la taula, com
mastega, quan la llet cau al bol... molt real.
Comentaris recollits per la mestra després de visionar l'extret un parell de vegades.
Vam decidir que ens fixaríem en l'enquadrament, el so i la llum.
dijous, 2 de febrer del 2017
ESTONES DE LECTURA AMB CICLE INICIAL
Com ens hi posàvem...
Fèiem hipòtesis sobre què aniria
la lectura.
Començàvem llegint el títol i
parlàvem sobre què aniria la lectura.
Si la lectura l’havia escollit
jo, li explicava què m’havia semblat per engrescar-lo.
Llegia la contraportada que ens
donava pistes sobre allò que tractaria el llibre.
Si no coneixia la lectura, primer
llegíem un paràgraf nosaltres i després d’una o dos vegades el convidàvem a
fer-ho ell/a. D’aquesta manera asseguràvem una mica més que entengués allò que
llegiria.
Si una paraula li costava, li
marcava amb el llapis perquè no anés ràpid i s’hi fixés bé, si no la llegia
bé la tornava a llegir fins que li
sortia.
Amb l’ajuda del seu punt de
llibre, marcàvem a quina línia estàvem llegint i així no se les saltava.
Quan hi havia una paraula que li
costava dir algun so, en buscava d’altres que tinguessin el mateix so.
Com rebien les nostres explicacions...
En general rebien bé les nostres
explicacions, els hi costava quan portàvem molta estona, algun semblava que li
sabés una mica de greu (segurament haguéssim hagut de parlar del meu
acompanyament, quin és el meu paper), amb d’altres va anar bé parlar-ne amb les
seves mestres perquè no hi havia gaire bona actitud.
Bé, amb la sensació que millora
també gràcies a mi.
Que aprenem tots dos i no només
jo sóc una ajuda.
L’estona passava molt de pressa, hi
estava bé.
Quines propostes de millora fem...
Que aquestes parelles i
acompanyament en la lectura es donés amb altres cursos.
Haguéssim pogut seguir sent una parella de lectura fins a final de curs.
Recull fet per la mestra a partir de les reflexions individuals dels nens/es de la classe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)