dimecres, 31 de maig del 2017

Les faves d'en Jaume

El pare d'en Nil ens ha ensenyat a cuinar faves a la catalana i hem utilitzat les faves del nostre hort. Ens hem guiat per una recepta de cuina del Baix Empordà. Ingredients de primera qualitat, cuiners amb molta il·lusió i un cap de cuina molt pacient.

Senzill, ràpid i econòmic


Aromàtic, elegant i català


Repartidor i agraït

Boníssim, deliciós, gustós i sorprenent

Un grup de 10 nens/es que ha cuinat defineix com és el plat amb paraules. 
Una parella de nens relaciona aquestes paraules amb diferents fotografies que s'han tirat.

dimarts, 4 d’abril del 2017

QUÈ ESTÀ PASSANT A L'HORT?








La flor és màgica, un gran esforç per fer el fruit. Ja tenim cireres, petites, però ja en tenim! Es veu el pinyol, sembla que esperi ser envoltat de cirera.


Els circells i les branques s’entortolliguen entre fulles verdes. Remolins entre fulles. Quina preciositat de galindaina! Delicada i preciosa fulla de la pesolera.


 Dins la tavella un pèsol creix, a poc a poc, al seu ritme, no té pressa. El petit pèsol està calentó i protegit, és casa seva. Pèsols camuflats entre les fulles.



La figaflor està apunt de sortir, estarà preparada per ser menjada? Serà boníssima...





El pugó envaeix, sembla que no marxi. Amenaça la favera i la debilita.

Bellesa vegetal. Bosc immens. Amor al verd.

Procés d’elaboració del text:
-          Proposta realitzada per un petit grup d’uns dotze nens/es.
-          Cada un d’ells ha escollit una o dues fotografies que, ells mateixos o altres companys de la classe, han estat tirant aquests darrers dies a l’hort.
-          Individualment han escrit frases suggerents per acompanyar les imatges escollides. Després de compartir-les, les hem agrupat per 


diumenge, 2 d’abril del 2017

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

" En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!" 
Sergey Makhotin (Rússia. En motiu del Dia Internacional del Llibre Infantil)

A la parada de st. Jordi ens il·lusionaria trobar llibres com...









divendres, 31 de març del 2017

SOBRE RODES!

El proper dijous 6 d'abril, a l'escola també celebrem el Dia Mundial de l'Activitat Física. 

CIRCUIT DE BICICLETES PEL PATI






CIRCUIT DE PATINS, PATINETS, ... DINS DEL PAVELLÓ




CIRCUIT DE CADIRES DE RODES I CARRETONS A LA PISTA 




Les verdures estan envoltades d’arròs i algues. Farem unes verdures fregides i les altres crues o al vapor. Podreu tastar tallets d’un o dos dits d’ample.
L’alga que utilitzarem es diu nori, té molts minerals (calci, ferro, zinc, iode, ... ) i vitamines. No us faci por provar les algues, són comestibles i el seu gust no és molt fort. Les algues no són plantes però estan considerades verdures del mar.

És un plat que us recordarà al “sushi” però enlloc de peix portarà verdures. És un plat tradicional del Japó i es menja amb "palillos".

Text escrit per un petit grup de sis nens/es: 
Prèviament cada nen/a ha escrit a la seva llibreta allò que creia interessant d'explicar del plat.
A continuació s'han trobat per compartir-les i organitzar-les.
La mestra ha transcrit a l'ordinador el text. 

Hem decidit cuinar un plat que portés patata perquè ens feia il·lusió utilitzar una hortalissa que tenim a l’hort i que hem estudiat/investigat molt. Les patates que cuinarem no són del nostre hort,  les nostres patates no estaran apunt fins el juny.



Es diuen solets de patata explosivament gustosos perquè són molt gustosos,    explosivament perquè atipen molt, la seva forma ens recorda a sols i estan fets principalment de patata.
N’hi hauran la meitat de carbassa i l’altra meitat, de formatge. Si no us agrada la carbassa, tranquils perquè no es nota i, el formatge que utilitzarem és suau. Si us agraden les patates fregides, segurament us agradarà el nostre plat.
Són del tamany d’un xupa-xup i s’aguantaran amb un pal de pinxo. Estaran arrebossats i fregits amb ou i  pa torrat i per això són cruixents.



Les primeres patates es van cultivar a Sud Amèrica.
La patata és un tubercle, el que ens mengem és la tija engruixida que està sota terra. 
Creiem que aquest plat és molt nutritiu, té molts hidrats de carboni. 



Text escrit per un petit grup de sis nens/es: 
Prèviament cada nen/a ha escrit a la seva llibreta allò que creia interessant d'explicar del plat.
A continuació s'han trobat per compartir-les i organitzar-les.
La mestra ha transcrit a l'ordinador el text. 

divendres, 17 de març del 2017

JA TENIM FAVES!

-Quin greu... o el pugó o la infussió de potassa ens està matant les faveres, mireu les flors, són ben negres...

-Nooo! a mi no m'ho sembla, sota la flor hi ha una faveta....

- Queda amagada pels pètals, n'hi ha moltes, en surt una de cada flor!

-T'hi has de fixar bé, queden ben amagades...
- Doncs els pèsols també tenen flor, aviat veurem el fruit!
Fotografies fetes pels alumnes. 
Text escrit per la mestra, intentant reproduir la conversa que ha tingut lloc a l'hort a dos quarts de deu de matí, moment del dia que s'aprofita per ruixar els horts d'infussions (d'all, d'ortiga i de sabó de potassa) per prevenir-los de plagues. 

dimecres, 8 de març del 2017

XV Trobada de Corals d'Educació Infantil i Primària. Curs 2016-2017


El proper dimarts 25 d'abril anirem a l'Auditori de Girona per participar en la Trobada de Corals de Primària.

Hem de triar dues cançons per cantar. De moment estem preparant aquestes: 

Les cançons que cantarem tots junts són:
  • Si fos ocellet. Tradicional catalana. Harm. Josep Vila i Casañas

dimarts, 7 de març del 2017

QUANT CREIEU QUE NECESSITA UNA PATATA PER COURE'S?



-   de 20 minuts a mitja hora
-   de 16 a 25 minuts
-  de 10 minuts a un quart d’hora
-   uns 15 minuts

Sense menjar-la, com podríem saber que la patata ja està cuita?
-Punxant-la amb una forquilla o un escuradents, i si està dura s’ha de deixar més estona.
-Quan comença a sortir vapor i la patata té un color groc més clar vol dir que ja està.
-Punxar-la amb la forquilla i si fa el soroll de la poma quan la punxes, vol dir que està crua.
-Punxar-la amb una forquilla per si està tova. També es mira si el cobert està net, vol dir que està cuita.
-Si la patata flota, vol dir que està cuita.

Per comprovar-ho, bullirem deu patates. A partir del 3r minut, en treurem una cada dos minuts, les partirem i recollirem canvis i observacions ... 

Comentaris interessants que es van dient mentre esperem que les patates es facin...
Si fossin més grans trigarien més a coure's, les deu patates han de ser del mateix tamany
El tipus de patata també pot fer variar el temps de cocció.
Quina temperatura té l’aigua quan bull? + de 37º, a 80º,  100 º ...? “
A  90º no bull i no aconseguim que pugi més la temperatura.

Després de “bullir” 10 patates, observem...
·      Quant més temps deixem coure la patata,  més petit és el cercle blanquinós del seu centre, la part crua es va fent més petita. Al minut 19 sembla que hagi desaparegut, tota sembla del mateix color, la patata està cuita.
·      La del minut cinc no feia gaire olor i com més cuita estava més en feia.
·      A partir del minut 19, la patata es pot pelar fàcilment.
·      A partir del minut 21 el cercle que es forma entre la pell i la patata torna a agafar un color diferent al del centre (encara més fosc)
·      Com més cuita, més fàcil ha estat tallar-la per la meitat, eren més toves.
·      El punt del centre desapareixia a mesura que estava més cuita.
·      Es comencen a coure per fora.
·      Hem doblat el temps de cocció previst en les nostres estimacions, creiem que ha sigut perquè hem posat les patates sense que l’aigua arribés a bullir.
    Quan hem posat les patates a l’olla, la temperatura de l’aigua ha baixat 5  graus, creiem que ha estat perquè les patates estaven fredes. 


dilluns, 20 de febrer del 2017

PREPARANT DIJOUS GRAS

Hola, segur que ja sabeu per on passejarem el dijous gras.

Ens agradaria sentir i explicar-vos què en sabem dels llocs on anirem. Per això, us convidem a compartir una estoneta del dimecres amb nosaltres i parlar sobre allò que sabem dels Aiguamolls de l’Empordà, de l’Escala i d’Empúries

Us animeu a venir?

dilluns, 6 de febrer del 2017

PERFILS CAMPEROLS: L'APROXIMACIÓ DE DEPARDON



La càmera està quieta.
El pla dura tres minuts perquè el cineasta vol que ens fixem bé en la persona, no en l’espai.
Primer és un pla on situa la casa. M’hagués agradat que mogués una mica la càmera per veure el seu voltant.
El senyor no mirava a la càmera, és molt natural, perdria la gràcia si mirés perquè no seria com ho fa sempre.
Crec que ha triat aquell lloc per gravar perquè és on el pagès hi passa molta estona.
Ens sembla que ha decidit gravar aquest moment perquè en comparació amb la resta del dia, aquest és un moment tranquil, relaxat, plàcid... d’un pagès i que tothom el pot tenir en el seu dia a dia.

És un pla molt tranquil.

Hi ha llum que entra de la finestra, on mira ell. D’un costat es veu més fosc, on hi ha un armari, a l’altre costat hi ha una finestra.
Hi ha una llum que es correspon amb el moment del dia, l’hora d’esmorzar.
Hi havia llum artificial de les bombetes de la cuina.

Veu en off del cineasta: ens situa en l’hora, en el lloc, en la relació entre el camperol i el cineasta.
Amb l’ajuda del so he entès que era primera hora del matí, se sentien ocells.
També se sentia un gos, una moto, quan suca el pa a la llet, la cullera damunt la taula, com mastega, quan la llet cau al bol... molt real.

Comentaris recollits per la mestra després de visionar l'extret un parell de vegades. 
Vam decidir que ens fixaríem en l'enquadrament, el so i la llum. 

dijous, 2 de febrer del 2017

ESTONES DE LECTURA AMB CICLE INICIAL

Com ens hi posàvem...

Ens interessàvem per saber perquè havia escollit aquell llibre o lectura.
Fèiem hipòtesis sobre què aniria la lectura.
Començàvem llegint el títol i parlàvem sobre què aniria la lectura.
Si la lectura l’havia escollit jo, li explicava què m’havia semblat per engrescar-lo.
Llegia la contraportada que ens donava pistes sobre allò que tractaria el llibre.

Com l’ajudàvem a llegir...

Si no coneixia la lectura, primer llegíem un paràgraf nosaltres i després d’una o dos vegades el convidàvem a fer-ho ell/a. D’aquesta manera asseguràvem una mica més que entengués allò que llegiria.
Si una paraula li costava, li marcava amb el llapis perquè no anés ràpid i s’hi fixés bé, si no la llegia bé  la tornava a llegir fins que li sortia.
Quan notava que estava cansat, li llegia jo.
Amb l’ajuda del seu punt de llibre, marcàvem a quina línia estàvem llegint i així no se les saltava.
Quan hi havia una paraula que li costava dir algun so, en buscava d’altres que tinguessin el mateix so.

Com rebien les nostres explicacions...
En general rebien bé les nostres explicacions, els hi costava quan portàvem molta estona, algun semblava que li sabés una mica de greu (segurament haguéssim hagut de parlar del meu acompanyament, quin és el meu paper), amb d’altres va anar bé parlar-ne amb les seves mestres perquè no hi havia gaire bona actitud.

Com ens hem sentit...
Bé, amb la sensació que millora també gràcies a mi.
Que aprenem tots dos i no només jo sóc una ajuda.
L’estona passava molt de pressa, hi estava bé.

Quines propostes de millora fem...
Que aquestes parelles i acompanyament en la lectura es donés amb altres cursos.
Haguéssim pogut seguir sent una parella de lectura fins a final de curs.



Recull fet per la mestra a partir de les reflexions individuals dels nens/es de la classe.